Teresa Berganza, membre del jurat del Concurs Viñas: "La tècnica és el més important, perquè els cantants són atletes"

Prova final Concurs Viñas al 2015. Foto: A. Bofill

Avui i demà, al Conservatori del Liceu, se celebren les semifinals de la 53a edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Un total de 566 cantants de 59 països s'han inscrit per a participar, tot i que a hores d'ara del concurs solament una trentena han aconseguit passar les diferents fases de la classificació. 

Tal alt grau de participació s'explica per la història i el prestigi que té el Concurs Viñas, conegut arreu del món. Teatres com el Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, entre d'altres, col·laboren en la fase prèvia d'audicions per a aspirants internacionals. 

Així mateix, el jurat està compost per persones molt rellevants del món de l'òpera, amb una gran carrera com a cantants o com a responsables artístics de teatres internacionals. Per exemple, aquest any, hi participen la mezzosoprano Teresa Berganza i el baix-baríton Simon Estes, el primer afroamericà a cantar a Bayreuth. Tots dos han estat a la presentació de la fase final del concurs i això és el que aconsellen als joves cantants que aspirin, no només a guanyar, sinó a tenir una llarga carrera com estrelles de l'òpera.

En què es fixen Teresa Berganza i Simon Estes quan participen en una audició d'un jove aspirant a cantant?

Teresa Berganza és molt clara: "El primer que escolto és la bellesa de la veu; amb la primera nota no es pot veure res més que el color. Després, ja s'adverteix la tècnica i la capacitat artística del cantant. El color és important perquè capta l'atenció; però si després la tècnica és dolenta, ja no m'interessa ".

La mezzosoprano insisteix en la importància dels aspectes tècnics: "És el més important: els cantants són atletes". La bona formació ajuda, en la seva opinió, a interpretar adequadament als grans compositors: "Als genis cal respectar fins a la mort, des de Bach fins a Stravinsky. No s'estudia només per donar l'agut, sinó per saber les interpretacions. Cada nota té una interpretació, perquè té una paraula. I l'òpera és això: la narració de la vida ".

Així mateix, Teresa Berganza considera que hi ha un component de talent que no es pot ensenyar: "Tot artista ha de néixer artista, i això és el més difícil".

Presentació del Concurs Viñas, amb Teresa Berganza
i Simon Estes

Per la seva banda, Simon Estes reivindica la importància de la qualitat del so operístic: "Hi ha gent que té veus fantàstiques, però els poses a sobre de l'escenari d'un gran teatre, com el del Liceu, i no funcionen". Igualment, posa l'accent en la importància del factor artístic: "El que els meus ulls i les meves orelles es pregunten és: ¿Està fent música o només emet sons?".

Tots dos reconeixen el difícil que és participar en un concurs de cant, on compten tots els detalls, des de la forma de sortir a l'escenari fins al somriure. Teresa Berganza explica l'anècdota que ella només ha passat una vegada pel tràngol, a Ginebra, i en companyia d'Alfredo Kraus, i va patir tant que ni tan sols li va importar molt no guanyar i haver de conformar amb el segon premi: "Jo era molt joveneta, però Alfredo Kraus estava indignadíssim ".

Simon Estes insisteix en un consell per als joves cantants: "Tingueu paciència". I Teresa Berganza li dóna la raó: "Les presses fan que alguns pensin que poden cantar amb un any d'estudi, i no hi ha res que es pugui aprendre en tan poc temps: ni arquitectura, ni pintura, ni de bon tros, música".