Serena Sáenz i Marc Sala presenten a l'Ateneu Barcelonès les millors àries del 'bel canto'

Serena Sáenz

Entre els joves artistes que participen en recitals de cant en espais singulars de Barcelona, ​​com el Monestir de Pedralbes, al Teatre de Sarrià o l'Ateneu Barcelonès, destaca el nom de Serena Sáenz.

Soprano de només 20 anys, Serena ha estat una de les cantants protagonistes de l'òpera El màgic elixir, produïda pels Amics de l'Òpera de Sarrià. El dissabte 16 de gener, al costat del tenor Marc Sala, ofereix a l'Ateneu Barcelonès el concert "Bel Canto Lovers", d'entrada gratuïta.
 

Parlem amb Serena de la proposta que presenta amb "Bel Canto Lovers" i també de la seva trajectòria, caracteritzada per la seva intensa vocació per la música.

Barcelona Clàssica: Com et vas iniciar en el cant?
Serena Sáenz: Vaig començar al Cor Infantil del Palau de la Música i allà em van animar a dedicar-me a la música. D'alguna manera, tot va venir rodat. No tenia molta tradició familiar: la meva mare i la meva àvia també cantaven, però no de forma professional.

B.C. Hi ha hagut algun fet que hagi definit especialment la teva vocació?
S.S. Vaig debutar al Liceu als 13 anys, dins del programa Òpera Secundària. Vaig participar en aquesta iniciativa durant tres anys, amb una sèrie de produccions d'òpera per a nens.
 

B.C. Actualment estudies al Conservatori del Liceu. Has pensat els pròxims passos que vols donar a la teva formació?
S.S. Estic planejant seguir estudiant en algun centre internacional. Encara no tinc clar on, però Alemanya em sembla un bon destí, perquè hi ha moltíssima oferta. En qualsevol ciutat alemanya hi ha un teatre d'òpera amb una programació estable i molt diversa.
 

B.C. ¿I tens clar a què et vols dedicar quan finalitzi la teva formació?
S.S. Si puc, a l'òpera.
 

B.C. I algun paper especial?
S.S. La Violeta de La Traviata. Però d'aquí a alguns anys.

B.C. Com definiries la teva veu?
S.S. El que millor li va a la meva veu és el 'bel canto'. Tinc aguts de lírica-lleugera. Pel que em diuen, quan canto, no se'm nota l'esforç, encara que aquest sigui molt intens. Tot sembla fluid i fàcil.

B.C. Quin tipus de concert esteu preparant amb 'Bel Canto Lovers'?
S.S. L'Ateneu Barcelonès ens va proposar organitzar un recital de cant i, amb el tenor Marc Sala, vam voler fer un recull de les grans àries belcantistes.

B.C. Al costat de Marc Sala també has participat en la producció El màgic elixir, dels Amics de l'Òpera de Sarrià. Com ha funcionat aquesta obra?
S.S. L'òpera ha estat un èxit. Hem omplert cada dia i ens ho hem passat genial. Marc Sala està molt bolcat a fer difusió de l'òpera per tots els mitjans, incloses les xarxes socials, i ho fa molt bé.

B.C. Què et deien les teves amigues de l'institut quan els deies que volies ser soprano?
S.S. Al principi, no ho entenien. Em preguntaven que per què no estudiava alguna cosa de veritat. I, de fet, davant de tanta pressió, vaig començar fent Periodisme. Però al final vaig decidir concentrar-me només en el que de veritat volia fer, que és cantar, i a l'any i mig vaig deixar la carrera. La meva família, en canvi, sempre ha recolzat que només em dediqués a la música.

B.C. És possible compaginar la vida d'una noia de 20 anys amb una carrera de soprano professional?
S.S. Cal tenir voluntat: jo no puc sortir ni beure. Però és una forma de vida que ve en el "pack" quan decideixes estudiar cant.