Tomàs Grau, director i fundador de l’Orquestra Camera Musicae: “Hem aconseguit un so mediterrani”

Añadir leyenda

Tomàs Grau estudiava en realitat per a ser pianista professional, però un concert de Daniel Barenboim li va canviar la vida.

“Vàrem anar amb un amic al Palau de la Música a veure Barenboim, que a la primera part actuava com a solista i, a la segona, dirigia des del piano a la Staatskapelle de Berlin. No quedaven gaires entrades, així que vàrem comprar una amb visió i una altra sense visió”, explica.

Per suposat, la idea era intercanviar les localitats a l’entreacte per a que cadascú pogués gaudir, al menys, de mig concert des d’una bona posició. L’amic de Tomàs va veure Barenboim actuant al piano a la primera part; a Tomàs li va tocar veure’l fent de director a la segona. I va ser una revelació: “Vaig veure que allò era el que jo volia fer”, afirma.

Tomàs Grau era llavors només un estudiant de música adolescent, “un dels més grans de la seva classe de piano”, ja que va començar a estudiar a Conservatori del Bruc als 12 anys, una edat relativament tardana per a persones amb una vocació musical tan clara com la que tenia Tomàs.

El concert de Barenboim va suposar un canvi total en l’orientació dels seus estudis: va començar a formar-se també en violí, direcció de cors i direcció d’orquestra. Va obtenir el títol de Professor Superior en Direcció de Cors al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amb Premi d’Honor, i el Títol Superior de Direcció d’Orquestra a l’ESMUC, amb les màximes qualificacions. Així mateix, va aconseguir l’especialitat de Direcció d’Orquestra als Wiener Meisterkurse durant els anys 2006 i 2007.

Tomàs Grau

Ja abans d’acabar la seva formació estava treballant de forma professional i els estudis al centre de Viena els va anar compaginant amb la feina com a director de corals i professor de conservatori. Però un nou punt d’inflexió va arribar a la seva vida quan va decidir instal·lar-se a viure amb la seva dona a Tarragona, on va començar a treballar a la Universitat Rovira i Virgili.

La creació de Camera Musicae

Tomàs, nascut a Barcelona, “acostumat a una vida cultural molt activa”, segons ell mateix reconeix, va decidir llavors engegar un nou projecte amb un bon amic: el pianista i director de cors David Molina. I aquest va ser el començament de l’Orquestra Camera Musicae, formació de la qual és director titular i director artístic. 

“Camera Musicae és un reflex del que sóc. Hi ha la tècnica que he aprés del mestre Jordi Mora de l’ESMUC i de la investigació en direcció orquestral, però sobre tot he buscat el que hi havia dins meu”, ens confessa. Quan demanem per com descriuria l’orquestra, afirma que han aconseguit “un so mediterrani”: “Renuncio a un pèl de decibels per a primar la dolçor i el fraseig”. 

El futur d'una orquestra jove

Camera Musicae acompleix aquest any el seu desè aniversari. Malgrat al difícil conjuntura econòmica que tots els projectes culturals han d’afrontar, l’orquestra ha aconseguit créixer: “Estem en un moment molt maco, però el dia a dia és molt dur”, assegura Tomàs. Només el 20% del pressupost de l’orquestra són subvencions; un altre 20% són recursos privats i la resta, recursos propis”. 

Orquestra Camera Musicae

L’orquestra té cada temporada al voltant de 35 i 45 concerts, tot i que aquesta temporada arribaran als 50, amb col·laboracions a produccions clau del Palau de la Música Catalana com ara el concert de John Rutter. Enguany, Camera Musicae també té el projecte d’enregistrar un nou CD, amb l’òpera Alba Eterna, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura.

Pel que fa a Tomàs Grau, es troba totalment centrat en la seva tasca a Camera Musicae, tot i que també atén invitacions que rep d’altres orquestres de l’Estat. Sí troba que els artistes locals, de vegades, no estan prou valorats a Catalunya: “De vegades sembla que si ets estranger, ros i tens els ulls blaus és més fàcil. Per això a Camera Musicae volem donar oportunitats als músics joves i de casa nostra”.