Joyce DiDonato i Patrizia Ciofi, Romeu i Julieta a la nova òpera el Liceu. Foto: Premsa Liceu |
El Gran Teatre del Liceu acull fins a l'1 de juny I Capuleti i i Montecchi, una òpera en dos actes amb música de Vincenzo Bellini i textos de Felici Romani inspirada, com evidencia el títol, en el Romeo and Juliet de William Shakespeare.
El director musical de l'obra, Ricardo Frizza, assegura que I Capuleti e i Montecchi és la millor òpera de Bellini, "per sobre de l'arxiconeguda Norma", però la veritat és que no és de les més conegudes: fa més de 31 anys que no es representava al Liceu.
La producció és resultat de la col·laboració de la Bayerische Staatsoper i de la San Francisco Opera, amb direcció d'escena de Vicent Boussard, escenografia de Vicent Lemaire i vestuari de Christian Lacroix (si, el famós dissenyador) i Robert Schwaighofer. El nostre col·laborador Xavier Llisà ens dóna les claus per entendre els aspectes essencials de l'obra.
El director musical de l'obra, Ricardo Frizza, assegura que I Capuleti e i Montecchi és la millor òpera de Bellini, "per sobre de l'arxiconeguda Norma", però la veritat és que no és de les més conegudes: fa més de 31 anys que no es representava al Liceu.
La producció és resultat de la col·laboració de la Bayerische Staatsoper i de la San Francisco Opera, amb direcció d'escena de Vicent Boussard, escenografia de Vicent Lemaire i vestuari de Christian Lacroix (si, el famós dissenyador) i Robert Schwaighofer. El nostre col·laborador Xavier Llisà ens dóna les claus per entendre els aspectes essencials de l'obra.
- La "superestrella" Joyce DiDonato, considerada com la gran mezzosoprano de coloratura del moment, encapçala el repartiment amb el paper de Romeu. Però, per què una mezzo com a protagonista masculí en lloc d'un tenor? Recordem que així és en la versió original de Belllini, encara que posteriorment s'han realitzat versions per a tenor, algunes d'elles amb molt èxit, com les que van protagonitzar en el seu moment Luciano Pavarotti i Jaume Aragall.
Segons el director musical de l'obra, Ricardo Frizza, va ser una qüestió de disponibilitat: Bellini va comptar amb un termini d'unes poques setmanes per a realitzar la composició i portar-la a escena i, en aquell moment, disposava d'una mezzo i no d'un tenor. L'autor no va tenir gaire temps per escollir. Però també pot haver-hi raons artístiques: la soprano Patrizia Ciofi sosté que, possiblement, dues dones s'adapten millor a la interpretació de dos joves tendres i innocents com són Romeu i Julieta." - Per què Joyce DiDonato, quan estava prevista la participació d'Elina Garanca com a Romeo? Garanca va cancel·lar per "assumptes personals" i DiDonato, qui té casa a Barcelona, va assumir el paper. A la roda de premsa de presentació de l'òpera es va mostrar simpatiquíssima i encantada de participar en la producció, que ja coneix perquè l'ha cantat a Munic i a San Francisco, formant parella també amb Patrizia Ciofi.
- Per què un vestuari amb el glamour de l'alta costura de Christian Lacroix? El director d'escena opina que aquest vestuari ressalta i celebra el concepte de feminitat, molt important en l'obra: en escena, entre cor i figurants, apareixen fins a 25 dones, i això que en l'època la dona era considerada simplement com un objecte decoratiu .
A les cantants protagonistes sembla que la idea els agrada: Patrizia Ciofi va indicar que li semblava bonic i que espera trobar-se còmoda durant les representacions. En la seva opinió, el seu vestit, asimètric i una mica trencat, reflecteix l'ànima d'Giulietta, dividida l'amor de Romeu i l'obediència al seu pare i al clan al qual pertany. Per la seva banda, Joyce DiDonato afirma que el vestuari li sembla "sexy i rebel" i que mostra el dur món dels personatges de l'obra. - Què és més important: l'amor, la política o la psicologia? El
director Ricardo Frizza assenyala que al I Capuleti i i Montecchi
predomina la política per sobre del sentiment amorós dels protagonistes.
L'obra presenta principalment el tema de l'enfrontament entre les
faccions polítiques dels güelfs, partidaris del Papa, i els gibelins,
partidaris del Sacre Imperi Romànic Germànic, en una lluita sense fi en
què els dos amants es veuen embolicats sense voler-ho.Així mateix, per Frizza, és important la psicologia i la fragilitat dels personatges, plasmada en la senzillesa de l'harmonia. També
per Patrizia Ciofi és fonamental la manera de presentar la decisió de
Giuletta que, a diferència d'altres protagonistes del repertori
belcantista, no està boja. Al contrari; Giulietta
està tancada en una espècie de presó, amb la terrible disjuntiva
d'haver de triar entre el seu amant i el seu pare, però conserva una
lucidesa suficient per veure que la seva única sortida és prendre la
poció mortal. I
quan s'adona que ha perdut a Romeu, la seva decisió no s'ha de tampoc a
la bogeria, sinó que té una explicació racional: la mort li permetrà
escapar de la seva presó d'homes i societat.
- Per què de vegades es canvia el final d' I Capuleti i i Montecchi? La tragèdia dels amants més famosos de Shakespeare va inspirar, no només a Bellini, sinó també a altres compositors. Però sembla que aquest final tan tràgic no agradava a una part del públic, i per això, durant bastants anys, va existir el costum (com feia la cantant Maria Malibran) de substituir el quadre final de l'òpera de Bellini pel de Giulietta i Romeo de Nicola Vaccai. Avui, lògicament, s'ha tornat a l'obra original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada