Barcelona Clàssica: El que cal saber d' 'I Capuleti e i Montecchi'

dissabte, 21 de maig del 2016

El que cal saber d' 'I Capuleti e i Montecchi'

Joyce DiDonato i Patrizia Ciofi, Romeu i Julieta a
la nova òpera el Liceu. Foto: Premsa Liceu
El Gran Teatre del Liceu acull fins a l'1 de juny I Capuleti i i Montecchi, una òpera en dos actes amb música de Vincenzo Bellini i textos de Felici Romani inspirada, com evidencia el títol, en el Romeo and Juliet de William Shakespeare.

El director musical de l'obra, Ricardo Frizza, assegura que I Capuleti e i Montecchi és la millor òpera de Bellini, "per sobre de l'arxiconeguda Norma", però la veritat és que no és de les més conegudes: fa més de 31 anys que no es representava al Liceu.

La producció és resultat de la col·laboració de la Bayerische Staatsoper i de la San Francisco Opera, amb direcció d'escena de Vicent Boussard, escenografia de Vicent Lemaire i vestuari de Christian Lacroix (si, el famós dissenyador) i Robert Schwaighofer. El nostre col·laborador Xavier Llisà ens dóna les claus per entendre els aspectes essencials de l'obra.


  1. La "superestrella" Joyce DiDonato, considerada com la gran mezzosoprano de coloratura del moment, encapçala el repartiment amb el paper de Romeu. Però, per què una mezzo com a protagonista masculí en lloc d'un tenor? Recordem que així és en la versió original de Belllini, encara que posteriorment s'han realitzat versions per a tenor, algunes d'elles amb molt èxit, com les que van protagonitzar en el seu moment Luciano Pavarotti i Jaume Aragall.

    Segons el director musical de l'obra, Ricardo Frizza, va ser una qüestió de disponibilitat: Bellini va comptar amb un termini d'unes poques setmanes per a realitzar la composició i portar-la a escena i, en aquell moment, disposava d'una mezzo i no d'un tenor. L'autor no va tenir gaire temps per escollir. Però també pot haver-hi raons artístiques: la soprano Patrizia Ciofi sosté que, possiblement, dues dones s'adapten millor a la interpretació de dos joves tendres i innocents com són Romeu i Julieta."
  2. Per què Joyce DiDonato, quan estava prevista la participació d'Elina Garanca com a Romeo? Garanca va cancel·lar per "assumptes personals" i DiDonato, qui té casa a Barcelona, va assumir el paper. A la roda de premsa de presentació de l'òpera es va mostrar simpatiquíssima i encantada de participar en la producció, que ja coneix perquè l'ha cantat a Munic i a San Francisco, formant parella també amb Patrizia Ciofi.


  3. Per què un vestuari amb el glamour de l'alta costura de Christian Lacroix? El director d'escena opina que aquest vestuari ressalta i celebra el concepte de feminitat, molt important en l'obra: en escena, entre cor i figurants, apareixen fins a 25 dones, i això que en l'època la dona era considerada simplement com un objecte decoratiu .

    A les cantants protagonistes sembla que la idea els agrada: Patrizia Ciofi va indicar que li semblava bonic i que espera trobar-se còmoda durant les representacions. En la seva opinió, el seu vestit, asimètric i una mica trencat, reflecteix l'ànima d'Giulietta, dividida l'amor de Romeu i l'obediència al seu pare i al clan al qual pertany. Per la seva banda, Joyce DiDonato afirma que el vestuari li sembla "sexy i rebel" i que mostra el dur món dels personatges de l'obra.

  4. Què és més important: l'amor, la política o la psicologia? El director Ricardo Frizza assenyala que al I Capuleti i i Montecchi predomina la política per sobre del sentiment amorós dels protagonistes. L'obra presenta principalment el tema de l'enfrontament entre les faccions polítiques dels güelfs, partidaris del Papa, i els gibelins, partidaris del Sacre Imperi Romànic Germànic, en una lluita sense fi en què els dos amants es veuen embolicats sense voler-ho.Així mateix, per Frizza, és important la psicologia i la fragilitat dels personatges, plasmada en la senzillesa de l'harmonia. També per Patrizia Ciofi és fonamental la manera de presentar la decisió de Giuletta que, a diferència d'altres protagonistes del repertori belcantista, no està boja. Al contrari; Giulietta està tancada en una espècie de presó, amb la terrible disjuntiva d'haver de triar entre el seu amant i el seu pare, però conserva una lucidesa suficient per veure que la seva única sortida és prendre la poció mortal. I quan s'adona que ha perdut a Romeu, la seva decisió no s'ha de tampoc a la bogeria, sinó que té una explicació racional: la mort li permetrà escapar de la seva presó d'homes i societat.

  5. Per què de vegades es canvia el final d' I Capuleti i i Montecchi? La tragèdia dels amants més famosos de Shakespeare va inspirar, no només a Bellini, sinó també a altres compositors. Però sembla que aquest final tan tràgic no agradava a una part del públic, i per això, durant bastants anys, va existir el costum (com feia la cantant Maria Malibran) de substituir el quadre final de l'òpera de Bellini pel de Giulietta i Romeo de Nicola Vaccai. Avui, lògicament, s'ha tornat a l'obra original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada