Albert Guinovart, pianista i compositor: "Mai no he deixat d'estudiar ni d'intentar madurar"

Albert Guinovart. Foto: David Ruano

El pianista i compositor Albert Guinovart, conegut intèrpret i autor d'alguns dels èxits musicals més grans de l'escena i la televisió catalana els últims anys,  protagonitza l'agenda musical dels propers dies a dues de les principals sales de Barcelona.

Diumenge 8 de maig, a L'Auditori, Guinovart actuarà com a piano solista al monogràfic d'obres de teatre musical de la Banda Municipal. A més, el programa inclou adaptacions de Gaudí i Mar i Cel, dos musicals amb partitura signada pel mateix Guinovart.

Al dia següent, 9 de maig, al Palau de la Música, l'artista actuarà acompanyat de la formació BCN Brass Ensemble, amb una única obra al programa, també creació de Guinovart: La ciutat que parla, la ciutat que sona. En aquest cas, l'actor Eduard Farelo recitarà els textos introductoris als fragments musicals.

Amb Albert Guinovart hem parlat d'aquesta important doble cita a la cartellera, així com del seus propers projectes i de la seva visió dels concerts basats en música de pel·lícules i obres de teatre.

Barcelona Clàssica: Com va sortir la possibilitat de fer un concert amb la Banda Municipal?

Albert Guinovart: Doncs m’ho van proposar ells i m’imagino que per iniciativa del director d’aquest concert, Henrie Adams. Aquesta serà la meva quarta col·laboració amb la banda. El primer contacte va ser com a pianista, interpretant el concert per a piano i banda de Lleonard Balada. Més tard, se’m va encarregar una obra, un concert per a piano i banda titulat Les mans del vent que va dirigir el desaparegut Franz Paul Decker. Llavors, amb Teatralnet, vam muntar el primer concert Nit de musicals pel Grec 2014, tot amb peces meves per a piano i banda, amb la col·laboració de molts cantants i la direcció de Henrie Adams. Aquest director m’ha dirigit també amb l’Orquestra Simfònica de Castelló, interpretant el meu segon concert de piano, Traces, que també he tocat aquest passat novembre amb l’OBC. I ara, estrenarem la versió per a banda del meu primer concert per a piano, sobre temes de Mar i Cel.


B.C. Què aporta la interpretació a càrrec d’una banda (en aquest cas, la Banda Municipal) a la música composada per a musicals? Per què és un repertori tan popular per aquest tipus de formació?
A.G. En el meu cas, haig de dir que el concert de piano és una obra pensada per a aquesta ocasión. És veritat que agafo temes del musical Mar i Cel, però els desenvolupo com a obra de concert en tres moviments. En el primer es poden sentir “Estàs sola” i “Cançó de Ferran”; en el segon, “Per què he plorat?”; i en el tercer, l' “Ària de la mare” i l' "Himne dels pirates”. Per començar, sentirem un petit medley del meu musical Gaudí que vam estrenar al Grec fa dos anys. Suposo que la idea de fer musicals en concert amb la Banda és perquè aporta un públic diferent, i són músiques on aquesta formació es pot lluir molt.

B.C. Quan es té un èxit tan important com a Mar i Cel, com es fa per a afrontar la composició de les següents obres? Les comparacions són odioses, com vulgarment es diu, o més aviat la bona reacció del públic és una referència per a les creacions posteriors?

A.G. Sempre intento superar-me musicalment en cada projecte. És veritat que de vegades els èxits populars són conseqüència d’una summa d’elements. De vegades, una música superior pot no tenir la mateixa acollida per mil raons diferents. Des de l’èxit del Mar i Cel l’any 1988, no he deixat d’estudiar ni d’intentar madurar. A més, com a pianista de repertori que sóc, amb les obres que estudio i interpreto estic sempre envoltat dels més grans creadors. També m’he adonat que és difícil trobar l’equilibri entre el que s’espera de les teves obres quan et fan un encàrrec i el que creus que has d’oferir per no repetir-te. Si sempre féssim la mateixa obra, no caldria fer-ne més; però tampoc pots decebre les expectatives de qui et demana obres. Aquesta és una evolució interessant pel que fa a la creació.

B.C. El concert de dilluns al Palau de la Música és també apte per a amants del musical i del teatre o és una proposta més instrumental?

A.G. Aquesta obra, La ciutat que parla, la ciutat que sona, va ser un encàrrec del quartet de metalls de l’OBC per a un concert de cambra. Jo estava fent la Cantània Arion i el dofí amb text de David Nel·lo, i li vam demanar que fes uns textos pensats per a ser llegits abans de la interpretació de la música, creada per mi a partir d'allò que m’havia inspirat la lectura del text. L’obra recull un dia a la ciutat de Barcelona mitjançant personatges de diferents tipologies: per exemple, hi ha una nena que va a l’escola, un comercial del Mobile, un ecociclista, una senyora de la part alta, etc. Més tard, el grup BCN Brass Ensemble em va demanar ampliar la formació i així, aquest dilluns, interpretarem l'obra amb ells (deu músics de metall, entre els millors que podem trobar per aquí), amb una versió més espectacular que té més piano i percussió. Però és un concert: tret del text recitat per Eduard Farelo, la resta és música.

B.C. Serà inevitable, per qui vegi el programa, relacionar els noms d’Eduard Farelo i Albert Guinovart amb el gran èxit de Nissaga de poder. Es poden trobar ecos de la teva música per a serials a la música de La ciutat que parla, la ciutat que sona?

A.G. Doncs, en principi, de la meva música sempre diuen que té un estil molt identificable. Però fins aquí arriba la coincidència. Amb l’Eduard hem coincidit posteriorment amb muntatges teatrals, però crec que durant el temps que va durar la sèrie no ens vam conèixer mai.

B. C. Creus que persisteix el  tòpic, sobre tot el públic més aficionat a la música, de que els concerts amb obres de musicals i de cinema estan a una “segona divisió” respecte al repertori clàssic?

A.G. Sí, és veritat. També és cert que aquestes músiques no estan pensades per a la sala de concerts i molts cops són avorrides. Per aquest motiu vaig compondre el concert de piano sobre temes de Mar i Cel, perquè per a sentir les cançons és millor anar a veure el musical. També prefereixo fer suites de la meva música per audiovisual, pensant-les com a obres de concert. Però és cert que són concerts normalment amb molta afluència de públic (i molts joves).

B.C. Per què a la música clàssica li costa fer aquesta connexió que, en canvi, si aconsegueixen els musicals?

A.G. Aquest tema és molt interessant, però es pot caure amb una simplificació que no reflecteixi la complexa realitat. Potser molt públic va a aquests concerts perquè són fans de tal pel·lícula o de tal musical, però després descobreixen que la música per si sola els agrada molt i que viure-la en directe, sentint el so que els músics estan produint en aquell moment, els pot arribar a emocionar. És una oportunitat que un tipus de públic que mai no s’acostaria a un auditori pugui gaudir d'un concert. Crec que aquestes apostes són molt positives, mentre no es deixi de fer repertori dels grans mestres.


B.C. Per a la temporada vinent, es prepara la gravació de la teva òpera Alba Eterna amb l’Orquestra Camera Musicae i, a més, es farà un concert al Palau. No es podrà veure l’obra representada a l’escenari en format dramàtic?

A.G. Efectivament, aquest novembre farem l’òpera en versió concert i l’enregistrarem. Malauradament fer una producció operística no és tan senzill. L'òpera, que vam fer amb Jordi Faura, ja es va representar l’any 2009 al Teatre Fortuny de Reus i va agradar força. Esperem que amb l’enregistrament quedi un document que pugui facilitar posteriors representacions. De tota manera, vaig afrontar aquesta música de forma diferent a un musical. El meu estil hi és, però més lliure, sense pensar que ha de tenir una explotació comercial.

B.C. Ens pots avançar alguns dels projectes en què estàs treballant?

A.G. Sí; els propers mesos estaré distret. Ara estem totalment immersos en la creació del nou musical amb Dagoll Dagom, Scaramouche. És un musical de gran format, que esperem que agradi a tots els públics, amb una història molt atractiva en el context històric de la Revolució Francesa i amb un to general de comèdia i aventures. També tinc un encàrrec que em fa molt de respecte, que és un Rèquiem per estrenar el 2017, així com una versió més gran del meu Te Deum. Aquest Nadal tornarem a fer Els Pastorets que vam escriure amb en Jordi Galceran al Liceu, però amb alguna incorporació nova. I aquest estiu enregistraré el meu segon CD per a Sony Internacional, aquest cop amb obres meves per a piano. I seguiré fent concerts i tocant... Mai s'ha de deixar de tocar…