Aquest diumenge, L’Auditori acull a les 12.30 hores la presentació d’un projecte que ha portat anys de treball i investigació per part de l’Associació Joan Manén, l’entitat dedicada a la recuperació de la memòria del gran violinista i compositor català, i del Museu de la Música de Barcelona.
La iniciativa consisteix en l’enregistrament de les obres completes de Joan Manén per a violí i piano, un treball que culmina, anys després del llançament del primer CD de la série, amb un segon i últim volum. El pianista Daniel Blanch, president de l’associació, i Kalina Macuta, violinista i també membre de l’entitat, presentaran el nou disc i interpretaran algunes de les peces que s’hi ha inclòs.
No faltarà un element clau durant tot aquest projecte: el violí de Joan Manén, que ha estat especialment restaurat pel projecte. I és que si diem que aquest és un treball de pel·lícula, no estem pas exagerant.
La iniciativa consisteix en l’enregistrament de les obres completes de Joan Manén per a violí i piano, un treball que culmina, anys després del llançament del primer CD de la série, amb un segon i últim volum. El pianista Daniel Blanch, president de l’associació, i Kalina Macuta, violinista i també membre de l’entitat, presentaran el nou disc i interpretaran algunes de les peces que s’hi ha inclòs.
No faltarà un element clau durant tot aquest projecte: el violí de Joan Manén, que ha estat especialment restaurat pel projecte. I és que si diem que aquest és un treball de pel·lícula, no estem pas exagerant.
 |
| Violí Étienne Maire |
La història de com l’Associació Joan Manén i el Museu de la Música han fet realitat la recuperació del violí del músic per a poder enregistrar les seves obres amb el mateix instrument amb el que van ser compostes ha inspirat a la productora Marcial AV, la qual ha realitzat un documental sobre el procés sota la direcció de Daniel Torres Vergé i Jaime Ballada Larrasa.
En realitat, l’inici de tot plegat es situa més d’un segle enrere. L’any 1898, el músic Joan Manén va adquirir un nou violí al luthier català d’origen francès Étienne Maire Clarà, qui en aquells moments estava instal·lat a Barcelona i gaudia d'un cert prestigi dins el món musical.
Daniel Blanch ens explica la importància de l’ instrument: “Amb aquell violí, Joan Manén va fer el seu debut a la Hoschule de Berlin el novembre de 1904, un concert clau a la seva carrera i que va suposar la seva consagració com a un dels violinistes més importants d’Europa”.
En realitat, l’inici de tot plegat es situa més d’un segle enrere. L’any 1898, el músic Joan Manén va adquirir un nou violí al luthier català d’origen francès Étienne Maire Clarà, qui en aquells moments estava instal·lat a Barcelona i gaudia d'un cert prestigi dins el món musical.
Daniel Blanch ens explica la importància de l’ instrument: “Amb aquell violí, Joan Manén va fer el seu debut a la Hoschule de Berlin el novembre de 1904, un concert clau a la seva carrera i que va suposar la seva consagració com a un dels violinistes més importants d’Europa”.
Blanch afegeix que, per aquell concert, Manén va decidir interpretar, les Variacions God Save the King de Paganini, “una peça considerada inexecutable per la majoria de violinistes d’aquell moment”.
L’èxit a Berlin, amb l’Étienne Maire sota el braç, marca l’inici a la carrera de Joan Manén d’un “període daurat”, en paraules de Daniel Blanch, ple d’ actuacions als auditoris més importants d’Europa i Amèrica. Les gires internacionals es perllonguen amb gran èxit fins entrat els anys 20. I, paral·lelament, Joan Manén desenvolupa la seva feina com a compositor, amb una destacada producció d’obres de tot tipus.
Sense dubte, l’instrument va ser un element molt important per a la vida de Manén. Daniel Blanch assegura que, pel que han pogut comprovar durant el projecte de restauració i enregistrament, “és un violí amb personalitat, amb ànima, que té un so dolç amb poc volum”. Una altra característica és la seva dimensió, una mica més petita del normal, fet que requereix un procés d'adaptació major per part de l’ intèrpret.
L’èxit a Berlin, amb l’Étienne Maire sota el braç, marca l’inici a la carrera de Joan Manén d’un “període daurat”, en paraules de Daniel Blanch, ple d’ actuacions als auditoris més importants d’Europa i Amèrica. Les gires internacionals es perllonguen amb gran èxit fins entrat els anys 20. I, paral·lelament, Joan Manén desenvolupa la seva feina com a compositor, amb una destacada producció d’obres de tot tipus.
Sense dubte, l’instrument va ser un element molt important per a la vida de Manén. Daniel Blanch assegura que, pel que han pogut comprovar durant el projecte de restauració i enregistrament, “és un violí amb personalitat, amb ànima, que té un so dolç amb poc volum”. Una altra característica és la seva dimensió, una mica més petita del normal, fet que requereix un procés d'adaptació major per part de l’ intèrpret.
 |
| Donació del violí de Joan Manén al Museu de la Música |
Molts anys després, el 1964, quan Joan Manén va donar per finalitzada la seva carrera, va voler homenatjar el seu violí Étienne Maire i el va donar el Museu de la Música de Barcelona. I durant més de mig segle s’hi va guardar allà, sense que ningú no l’utilitzés per a fer música, fins l’any 2013, quan l’associació que presideix Daniel Blanch va proposar al Museu fer un concert amb l’Étienne Maire.
L’entitat va recolzar la iniciativa i fins i tot va assumir el cost de la restauració, un procés que tècnicament va realitzar la luthier Anna Andreu. El pas del temps feia necessàries diverses intervencions: “Es va haver de restaurar una petita esquerda i canviar totes les clavilles, entre d’altres coses”, explica Daniel Blanch.
S’ha aconseguit recuperar el so de l’Étienne Maire a l’època de Manén? “És difícil de saber”, ens respon Blanch, qui opina que un instrument que està en silenci durant tant de temps “perd so”, però que també reconeix que, amb una bona feina de restauració, es poden recuperar “algunes qualitats”.
En tot cas, per a l’Associació Joan Manén, “ha estat molt emocionant enregistrar les obres de Joan Manén amb el mateix instrument amb el qual, amb tota seguretat, es van compondre aquelles mateixes obres”. L’amor de Manén pel violí i l’agraïment al luthier que li va fer van ser tan gran que fins i tot hi ha una obra dedicada al mateix Étienne Maire: l' Élegie Op. 25. La peça, inclosa al nou disc, obre el programa del concert de diumenge.
L’entitat va recolzar la iniciativa i fins i tot va assumir el cost de la restauració, un procés que tècnicament va realitzar la luthier Anna Andreu. El pas del temps feia necessàries diverses intervencions: “Es va haver de restaurar una petita esquerda i canviar totes les clavilles, entre d’altres coses”, explica Daniel Blanch.
S’ha aconseguit recuperar el so de l’Étienne Maire a l’època de Manén? “És difícil de saber”, ens respon Blanch, qui opina que un instrument que està en silenci durant tant de temps “perd so”, però que també reconeix que, amb una bona feina de restauració, es poden recuperar “algunes qualitats”.
En tot cas, per a l’Associació Joan Manén, “ha estat molt emocionant enregistrar les obres de Joan Manén amb el mateix instrument amb el qual, amb tota seguretat, es van compondre aquelles mateixes obres”. L’amor de Manén pel violí i l’agraïment al luthier que li va fer van ser tan gran que fins i tot hi ha una obra dedicada al mateix Étienne Maire: l' Élegie Op. 25. La peça, inclosa al nou disc, obre el programa del concert de diumenge.
 |
| Kalina Macuta i Daniel Blanch, durant l'enregistrament del disc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada