 |
| Escena d'Il barbiere di Siviglia - Foto: A. Bofill |
Els Amics de l'Òpera de Sarrià tanquen la seva segona temporada aquest cap de setmana amb la versió de Giovanni Paisiello d'Il barbiere di Siviglia. Són dues funcions, una dissabte 28 a les 20 hores i una altra el diumenge 29 a les 18 hores, amb entrades entre els 15 i els 35 euros.
Es tracta d'una òpera d'aproximadament dues hores de durada, amb acompanyament orquestral, que al Teatre de Sarrià presenta com "l'obra que va inspirar a Rossini". I, efectivament, alguna cosa d'homenatge a Rossini hi ha al muntatge d'una peça que, si bé en el passat va ser gairebé tan popular com la seva homònima rossiniana, ara pràcticament no es representa mai.
Per saber més sobre aquesta producció d'Il barbiere di Siviglia, hem parlat amb Assunto Nesse, director musical de l'obra i també director dels Amics de l'Òpera de Sarrià. En el seu paper de gerent de l'entitat, fa balanç del que aquesta segona temporada de programació ha suposat per a l'associació.
Es tracta d'una òpera d'aproximadament dues hores de durada, amb acompanyament orquestral, que al Teatre de Sarrià presenta com "l'obra que va inspirar a Rossini". I, efectivament, alguna cosa d'homenatge a Rossini hi ha al muntatge d'una peça que, si bé en el passat va ser gairebé tan popular com la seva homònima rossiniana, ara pràcticament no es representa mai.
Per saber més sobre aquesta producció d'Il barbiere di Siviglia, hem parlat amb Assunto Nesse, director musical de l'obra i també director dels Amics de l'Òpera de Sarrià. En el seu paper de gerent de l'entitat, fa balanç del que aquesta segona temporada de programació ha suposat per a l'associació.
Barcelona Clàssica: Com va sorgir la idea de posar en escena Il barbiere di Siviglia de Giovanni Paisiello?
Assunto Nesse: En realitat va ser una decisió de Raúl Giménez, el director artístic dels Amics de l'Òpera de Sarrià. De tota manera, la nostra línia general en la temporada és combinar títols nous, títols desconeguts i coses una mica més popular. Aquest any, l'obra nova va ser l'estrena, amb molt èxit, d'El màgic elixir, d'Albert García Demestres; després vam oferir una petita joia, La cambiale di matrimonio, de Rossini, i una obra de Balducci que no s'havia fet pràcticament mai al món, Il conte di Marsicco, produïda en col·laboració amb el Festival Rossini de Bad Wildbald. Il barbiere ve a aportar l'element popular, ja que el títol és molt conegut per l'obra de Rossini.
B.C. Quines diferències hi ha entre Il barbiere de Rossini i el de Paisiello?
A.N. El llibret és gairebé el mateix, però, musicalment, Rossini és superior: la seva música té una altra brillantor i va més enllà. Però això no vol dir que la de Paisiello no tingui valor. En aquesta òpera, hi ha molt de Mozart i moments molt divertits, com el quintet del final. Paisiello repeteix molt i això fa que l'obra sigui molt llarga, pel que el més habitual és representar l'obra amb talls en els fragments repetits. És un costum acceptat fins i tot en els principals festivals rossinianos i és la versió que presentem aquí.
B.C. Què es pot destacar del repartiment i de la posada en escena?
Assunto Nesse: En realitat va ser una decisió de Raúl Giménez, el director artístic dels Amics de l'Òpera de Sarrià. De tota manera, la nostra línia general en la temporada és combinar títols nous, títols desconeguts i coses una mica més popular. Aquest any, l'obra nova va ser l'estrena, amb molt èxit, d'El màgic elixir, d'Albert García Demestres; després vam oferir una petita joia, La cambiale di matrimonio, de Rossini, i una obra de Balducci que no s'havia fet pràcticament mai al món, Il conte di Marsicco, produïda en col·laboració amb el Festival Rossini de Bad Wildbald. Il barbiere ve a aportar l'element popular, ja que el títol és molt conegut per l'obra de Rossini.
B.C. Quines diferències hi ha entre Il barbiere de Rossini i el de Paisiello?
A.N. El llibret és gairebé el mateix, però, musicalment, Rossini és superior: la seva música té una altra brillantor i va més enllà. Però això no vol dir que la de Paisiello no tingui valor. En aquesta òpera, hi ha molt de Mozart i moments molt divertits, com el quintet del final. Paisiello repeteix molt i això fa que l'obra sigui molt llarga, pel que el més habitual és representar l'obra amb talls en els fragments repetits. És un costum acceptat fins i tot en els principals festivals rossinianos i és la versió que presentem aquí.
B.C. Què es pot destacar del repartiment i de la posada en escena?
A.N. És un repartiment molt equilibrat: no hi ha un paper que destaqui. Pel que fa a la posada en escena, és simple, però està ben resolta. El director d'escena l'ha ambientat a la Sevilla dels anys 40, amb
alguns elements de l'ambient de la postguerra espanyola, tot i que no hi
ha una relació directa entre l'argument i aquest context històric.
B.C. Quin balanç feu de la temporada?
A.N. Molt positiu. Hem omplert gairebé sempre les crítiques han estat molt bones. Hem intentat mantenir sempre el mateix nivell de qualitat, alhora que combinem certa diversitat en la programació. Actualment som 150 socis i segurament creixerem. Encara hi ha qui, ara, en ple final de temporada, es fa soci, la qual cosa demostra que el seu interès és, sobretot, donar suport al projecte. No es tracta de vendre abonaments, sinó de contribuir al fet que hi hagi temporada d'òpera.
B.C. Com és el vostre perfil de soci?
A.N. Estem atraient gent no només de Sarrià i Barcelona, sinó fins i tot de fora de la ciutat. En general, a la gent aficionada a l'òpera li interessa descobrir coses noves; és un públic culte, que en sap, que s'interessa per l'obra i que torna a veure títols que ja ha vist. Per descomptat que un projecte com el nostre té cert risc, però ens agrada parlar dels Amics de l'Òpera de Sarrià com un laboratori d'òpera: estem creant coses i donem oportunitats a cantants i compositors joves.
B.C. Recentment, Roger Alier parlava de l'auge de l'òpera a Barcelona... Detecteu aquesta major afició?
A.N. Crec que estem ajudant a crear un nou públic. El nivell del Liceu és increïble, però també és molt interessant gaudir de l'òpera en un format diferent, més petit. El públic amant de l'òpera valora aquesta proximitat amb la música. També és un bon format per iniciar a persones no aficionades, ja que són obres més curtes. A més, en totes les grans ciutats hi ha més d'un teatre d'òpera. A Milà hi ha La Scala i el Piccolo; a Viena, l'Staatsoper i també la Volksoper.
B.C. Què ens pots avançar de la propera temporada dels Amics de l'Òpera de Sarrià?
A.N. Hi ha moltes idees, però el que és segur és que seguirem en la mateixa línia. També continuarà El màgic elixir, que és un projecte de llarg recorregut per al públic familiar, escoles, etc. Es tornarà a programar. I continuarem amb la col·laboració amb festivals internacionals i amb la programació d'òpera bufa.
B.C. Quin balanç feu de la temporada?
A.N. Molt positiu. Hem omplert gairebé sempre les crítiques han estat molt bones. Hem intentat mantenir sempre el mateix nivell de qualitat, alhora que combinem certa diversitat en la programació. Actualment som 150 socis i segurament creixerem. Encara hi ha qui, ara, en ple final de temporada, es fa soci, la qual cosa demostra que el seu interès és, sobretot, donar suport al projecte. No es tracta de vendre abonaments, sinó de contribuir al fet que hi hagi temporada d'òpera.
B.C. Com és el vostre perfil de soci?
A.N. Estem atraient gent no només de Sarrià i Barcelona, sinó fins i tot de fora de la ciutat. En general, a la gent aficionada a l'òpera li interessa descobrir coses noves; és un públic culte, que en sap, que s'interessa per l'obra i que torna a veure títols que ja ha vist. Per descomptat que un projecte com el nostre té cert risc, però ens agrada parlar dels Amics de l'Òpera de Sarrià com un laboratori d'òpera: estem creant coses i donem oportunitats a cantants i compositors joves.
B.C. Recentment, Roger Alier parlava de l'auge de l'òpera a Barcelona... Detecteu aquesta major afició?
A.N. Crec que estem ajudant a crear un nou públic. El nivell del Liceu és increïble, però també és molt interessant gaudir de l'òpera en un format diferent, més petit. El públic amant de l'òpera valora aquesta proximitat amb la música. També és un bon format per iniciar a persones no aficionades, ja que són obres més curtes. A més, en totes les grans ciutats hi ha més d'un teatre d'òpera. A Milà hi ha La Scala i el Piccolo; a Viena, l'Staatsoper i també la Volksoper.
B.C. Què ens pots avançar de la propera temporada dels Amics de l'Òpera de Sarrià?
A.N. Hi ha moltes idees, però el que és segur és que seguirem en la mateixa línia. També continuarà El màgic elixir, que és un projecte de llarg recorregut per al públic familiar, escoles, etc. Es tornarà a programar. I continuarem amb la col·laboració amb festivals internacionals i amb la programació d'òpera bufa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada