Unter Blumen, durant la gravació de "The museum is closed" |
Anna Costa i Nora Bosch integren el duo de violoncel i piano Unter Blumen, un nom directament relacionat amb el Romanticisme alemany i, més concretament, amb la frase amb la qual Robert Schumann va descriure la música de Chopin: “unter Blumen eingesenkte Kanonen”, “armes enfonsades sota les flors”.
Amb aquesta declaració de principis, no és d’estranyar que el primer disc de la formació estigui precisament dedicat a Schumann i al seu gran amic i protegit, Johannes Brahms. L’obra és també el primer llançament de la nova discogràfica independent Beltempo Records, un projecte que tot just acaba d’arrencar amb l’objectiu de recuperar als discos de música clàssica la sensació de la interpretació en directe. L’equip de Beltempo Records va triar fer al gravació al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), a una sala amb una acústica excepcional, i l’experiència va acabar donant nom al CD: “The museum is closed”.
Amb aquesta declaració de principis, no és d’estranyar que el primer disc de la formació estigui precisament dedicat a Schumann i al seu gran amic i protegit, Johannes Brahms. L’obra és també el primer llançament de la nova discogràfica independent Beltempo Records, un projecte que tot just acaba d’arrencar amb l’objectiu de recuperar als discos de música clàssica la sensació de la interpretació en directe. L’equip de Beltempo Records va triar fer al gravació al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), a una sala amb una acústica excepcional, i l’experiència va acabar donant nom al CD: “The museum is closed”.
Dissabte 28 de gener, a les 18 hores, Anna Costa i Nora Bosch tornen al museu per a oferir el primer concert de presentació del disc. L’acte forma part del cicle de música clàssica del MEAM de tots els dissabtes, amb una entrada de 19 euros que inclou la visita al museu i berenar. Amb la violoncel·lista Anna Costa parlem del disc i també de la trajectòria d’Unter Blumen.
Barcelona Clàssica: Fem una mica d'història. Quan vas començar amb la música?
Anna Costa: El meu primer contacte amb la música és a través dels meus pares, que tocaven la guitarra en un grup de nova cançó. Amb només 6 anys, jo ja em vaig enamorar del violoncel i als 7 el vaig començar a estudiar a l’escola de música del meu poble, Navarcles, i poc després al Conservatori de Manresa, on vaig finalitzar el Grau Professional. Tot això em va portar a estudiar intensivament durant quatre anys el Bachelor of Music a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, amb el mestre Stefan Popov. El meu aprenentatge el vaig completar formant part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONDE), Jove Orquestra Nacional de Espanya (JONDE) i rebent masterclasses de violoncel·listes internacionals de renom.
B.C. Com va ser l’inici del duet?
A.C. La Nora i jo ens vam conèixer al Conservatori Municipal de Manresa, on en som professores. Teníem moltes ganes de fer música de cambra, i vam decidir preparar un concert per als nostres alumnes ara fa ja set anys. Vam tocar unes variacions de Mendelssohn, la sonata de Xostakóvitx i el Grand Tango de Piazzolla. Des del primer moment, ens vam entendre perfectament; tant musicalment com personalment. Des d’aleshores, hem seguit preparant diferents concerts d’estils molt variats.
B.C. D’on ve el nom del duet, “unter Blumen”? Què vol dir?
A.C. Robert Schumann va dir sobre les obres de Chopin que eren “armes enfonsades sota les flors”: “unter Blumen eingesenkte Kanonen”. D’aquí, Unter Blumen.
Anna Costa i Nora Bosch |
B.C. Què creieu que aporta cadascuna de vosaltres a la formació?
A.C. La Nora i jo ens complementem en tots els sentits. Totes dues sentim una gran passió per la música i totes dues som molt intuïtives. La Nora és una persona perseverant, constant i molt meticulosa. Aprofundeix molt en totes les obres que toca, cosa que fa que la música flueixi d’una manera increïble. Jo crec que aporto la rauxa, l’impuls; tinc molta empenta.
B.C. Hi ha diferència per a vosaltres entre interpretar en grup de cambra i en conjunt orquestral? Com us sentiu més còmodes?
A.C. Si, és molt diferent. En un grup de cambra pots decidir lliurement la teva pròpia versió i interpretació. És més íntim i personal. Jo em sento millor tocant música de cambra, tot i que l’orquestra també la gaudeixo molt, ja que és un treball col·lectiu i de conjunt que gratifica moltíssim.
B.C. El disc que acabeu de presentar amb Beltempo Records està dedicat a a Schumann i Brahms. Per què aquestes peces?
A.C. Són dos compositors que ens agraden molt, pel seu llenguatge i riquesa. Vam pensar que la seva música, com la seva relació personal, van estar i segueixen estant molt lligades. Són dues persones que compartien passions, s’admiraven profundament i tenien una gran amistat. La seva música és significativa i molt representativa del Romanticisme. Són dos personatges, doncs, que mereixen ser homenatjats.
B.C. Si haguéssiu de fer una segona part del disc, teniu alguna idea pendent d'explorar?
A.C. Jo crec que som de mena inquieta, sempre amb ganes de conèixer i aprofundir en nous estils i repertoris. Imagino que en un segon disc ens guiaria aquest anhel i l’estil seria molt contrastat, però seguint amb el nostre afany d’expressar i arribar al públic de la manera més autèntica i honesta possible.
"The museum is closed" és el primer llançament de Beltempo Records |
B.C. A més de continuar amb la presentació del disc “The museum is closed”, quins altres projectes teniu en perspectiva aquest any 2017?
A.C. Amb el duo, aquest 2017 tenim moltes ganes de rodar aquest programa de Schumann i Brahms i fer tants concerts com sigui possible. D'altra banda, estem treballant també en un concert amb format de trio, amb violí, amb obres igualment de Schumann i Brahms, i també de Clara Schumann.
Individualment, jo tinc un altre projecte de música de cambra, Les Mademoicelli: es tracta d’un quartet de cellos de nova creació que aquest any presentem un programa dedicat a Astor Piazzolla. També sóc membre de l’Orquestra de Cambra de Granollers, que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Molt aviat també, estrenaré un projecte teatral amb el meu pare, Jaume Costa, en el qual hi posaré la banda sonora amb violoncel sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada