Foto: A. Bofill |
Per Xavier Llisà
El Gran Teatre del Liceu presenta, del 18 de juny al 8 de juliol, La Bohème, una òpera en quatre actes de Giacomo Puccini, amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. La història està basada en una novel·la d'Henri de Murger, Scènes de la vie de bohème, publicada per entregues entre 1845 y1848, i convertida després pel mateix autor en una obra de teatre de gran èxit.
Encara que està catalogada com una òpera verista, gairebé podríem definir-la més com impressionista i sentimentalista. Va ser estrenada al Teatro Regio de Torino el 1 de febrer del 1896. Al Liceu de Barcelona va arribar el 10 d'abril del 1898. Des de llavors, s'ha representat al teatre barceloní en 257 ocasions (la darrera el 19 de març de 2012) . Es tracta, sens dubte, d'una de les òperes més populars de Puccini i de tot el repertori italià.
En aquesta ocasió, el Gran Teatre del Liceu presenta una producció de l'English National Opera i la Cincinnati Opera, sota la direcció musical de Marc Piollet, amb direcció d'escena i coreografia de Jonathan Miller i amb Natascha Metherell com a directora de la reposició.
Quant als personatges centrals de la trama, la protagonista femenina, Mimí, un paper per a soprano lírica, serà interpretada en dies alterns per Tatiana Monogarova i Eleonora Buratto, qui debuta en el paper. Per la seva banda, el protagonista masculí, Rodolfo, el bohemi enamorat de Mimí que viu en unes golfes amb els seus amics, està a càrrec de Matthew Polenzani (també debuta en aquest paper) i Samir Pirgu. És un paper per a tenor lleuger.
Respecte a la resta de personatges, el paper de Musetta, una noia bohèmia donada al luxe i la comoditat, però enamorada en el fons de Marcello (amic de Rodolfo), el representaran les sopranos Nathalie Manfrino i Olga Kulchynska. Aquesta segona va ser la vencedora del Concurs Viñas en l'any 2015.
El paper de Schaunard, músic i amic de Rodolfo, correspon als barítons David Menéndez i Isaac Galán, mentre que el filòsof Colline, que requereix un baix-baríton, el interpretaran Paul Gay i Fernando Radó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada